Fe

Això és un rabí ortodox, un capellà catòlic i un monjo budista que són preguntats per aspectes relacionats amb la religió, però de manera un pèl diferent: 

- Al rabí se li va preguntar "Per què el judaisme no és una religió proselitista?". Ell va respondre, després de repassar tota la història bíblica per tal de tenir temps de pensar, que en el fons, a ells els era igual si creien en Adonai o en algun altre déu d'alguna altra religió, ja que, de fet, era el mateix déu.

- El capellà, en vista que sempre li deien que no creien en Déu, que Déu no existia, va dir "Tu estimes? Creus en l'amor? Això és Déu! Déu és a tot arreu, perquè Déu és amor. No em poden dir que no creuen en Déu, perquè estimen.".

- Per últim, al monjo li va ser feta la següent qüestió: "l'home pot viure sense religió, però amb ètica?". La seva resposta va ser afirmativa.

Això que podria semblar un acudit (sobretot per la manera amb la qual he iniciat el text), no ho és pas. Són tres respostes verídiques de tres personatges reals. Amb el que diuen, podem inferir el següent sil·logisme:

Si en el fons la divinitat és la mateixa per a totes les religions

i la divinitat és un sentiment positiu que tothom té,

és evident que es pot manifestar en forma d'ètica i no només de religió.

Tantes disputes s'acabarien si tots ho tinguéssim tan clar...