èxit
1 m. [LC] [CO] Manera bona o dolenta de sortir algun afer, alguna empresa, alguna actuació, etc. Ja em faràs saber l’èxit dels exàmens. Tenir bon èxit, mal èxit.2 m. [LC] Bon resultat, manera favorable de sortir un negoci, una empresa, etc. L’actuació dels actors ha estat un èxit. Aquesta promoció no ha tingut èxit.
3 m. [JE] [CO] Producció artística que ha obtingut un gran ressò popular i un bon rendiment comercial. Els grans èxits de la comèdia musical nord-americana.
Mai recordem que èxit pot ser una sortida (de fet, d'aquí ve: exitus, en llatí, vol dir sortida, simplement, com l'anglès exit) bona o dolenta, és a dir, que no només ha de ser la segona accepció. I, de fet, què vol dir tenir èxit? On posem el llindar? Trobo que si ja ens costa definir aquest intangible tan subjectiu, amb més raó és estúpid que només ens preparin per a arribar a un punt que no sabem quin és. I si no hi arribem? O si considerem que no hi arribem, tot i que altres podrien pensar que sí? Algú pensa que és una possibilitat real, doncs?
Totes aquestes preguntes m'han vingut últimament al cap, veient que només se'ns prepara (alguns en diuen educar, però em sembla que només transmetre aquests valors no és ben bé l'objectiu del verb) per a arribar al cim de la nostra ambició, però ningú ens ha dit mai que gaudíssim del camí ni que podíem quedar-nos allí on ens trobéssim còmodes. De fet, seguint amb la muntanya (cim, camí...), el gran públic no recorda mai qui ha tingut seny i no ha arriscat excessivament per fer un cim, però sí qui ha anat més amunt que la resta. No són destacables les dues accions? Sort que al mundillo muntanyenc, cada vegada més, es valora el seny i no només el físic, la marca, la foto.
Tots hauríem d'aprendre aquesta visió, assumir-la i ensenyar-la per tal que fracàs (m. [LC] Èxit del tot dolent, desastrós.) sigui una paraula de ben poc ús a la nostra vida diària, no com ara.
