Fa uns dies que veig, més clar que mai, que el que per uns és una norma, per a d'altres, ni de broma. Els dos casos més clars que em vénen al cap:
Cas 1
ACS vs Jon D. Domínguez
Tot i que l'empresa de Florentino Pérez es veu a hores llum que ha causat els terratrèmols que es podien sentir a les costes properes a la plataforma Castor, fet que ha provocat que s'impedís la continuació de l'activitat a la plataforma, ja té una indemnització multimilionària. Qui pot signar un contracte on, tot i que l'altra part sigui causant d'un dany, sigui indemnitzada?
(Més informació, aquí.)
L'altra vessant és la d'un director de fotografia que, refiant-se només d'un pacte de paraula, ha perdut l'oportunitat de poder posar en el currículum que ha participat a l'anunci més famós de cada any: el de la Loteria de Nadal. Tot ve perquè va ser part de l'equip de la maqueta de l'anunci que va anar a concurs i, posteriorment, va guanyar, però l'empresa amb qui va fer el rodatge va decidir que no era l'escollit en l'anunci final. La maqueta va ser rodada de forma voluntària, sense rebre cap remuneració.
(Si voleu saber més sobre el tema, aquí.)
Cas 2
Zidane vs entrenadors de bàsquet
Zinedine Zidane va ser un tros de jugador. Quan va penjar les botes va decidir que el seu camí continuava lligat als camps de futbol, però des de la banqueta. Va començar a treure's la màxima titulació per dirigir equips de futbol a França. Com que encara no el té, se suposa que no pot entrenar el filial del Madrid (i se suposa que no ho fa, que n'és el segon entrenador... ehem, ehem...), però... tot indica que li aixecaran la suspensió.
(Mireu la notícia aquí.)
Els entrenadors de bàsquet a Catalunya tenen un nou maldecap: han de convalidar els títols dels cursos que ja han fet si van ser cursats més tard del 1999. Convalidar els títols implica no només dir "ja ho tinc", sinó haver de pagar per assessorament per a les convalidacions, haver de fer tràmits per veure tot allò convalidat i haver-se de matricular a tot allò no convalidat. En resum: tot allò que fins ara servia i que havia costat temps, esforç i diners ara ja no val.
(Les claus del conflicte, aquí.)
Sóc jo o hi ha com diferents criteris, en tot plegat?
