Avui ha estat el segon dia de la selectivitat. Fa més de 10 anys que la vaig fer i suposo que deu anar com llavors: abans del primer examen hi ha nervis i més nervis, però a mesura que el temps passa, tothom es relaxa més i al final només hi ha ganes d'acabar. Tot per aconseguir una nota per estudiar el que vols. O el que creus que has d'estudiar. O el que t'agrada. I si no hi arribes? Ah, això ja és una altra història...
Tots els que hem passat per aquesta selecció sabem els dubtes que es generen sobre la nota: serà suficient? Serà més alta que l'any passat? Entraré? I quan veus que tens dubtes més que raonables, penses "i sinó... què?". Vinga a mirar-te tota la llista de carreres on pots entrar segons el tipus de Batxillerat elegit. O potser, simplement, et guies per les assignatures de l'institut ("aquesta m'agrada, aquesta se'm dóna bé, aquesta ni de conya..."). Però aquest procés ens fa ser millors professionals, després?
A mi no m'agrada que s'hagi de fer la Selectivitat. Ni quan la vaig fer em semblava bé ni m'ho sembla ara. Tothom diu que hi ha d'haver algun filtre. D'acord... però només la nota? I si al Batxillerat m'anaven bé precisament les assignatures més significatives de la carrera que vull fer, però no la resta, i la nota de tall és alta? I si tinc un mal dia a la Selectivitat? I si raons personals han fet que no rendís gaire durant aquests últims anys? Hi pot haver mil i una raons per les quals la nota pot ser baixa i que això no signifiqui que no vals. A més, sincerament, trobo indignant que s'hipotequin dos anys d'escolaritat per un examen. Sobretot a 2n de Batxillerat, tot, absolutament tot, girava entorn a la Sele: els trimestrals eren exàmens d'altres anys, el temari era exclusivament el que entrava... I si no era així, nervis.
Quina és l'alternativa? Que la nota sigui un factor més a considerar, però no l'únic. Quanta gent comença una carrera perquè no pot entrar a la que vol? I d'aquests, quants la seguiran i voldran dedicar-s'hi? Per què no valorar les motivacions, les accions fetes i les seves habilitats per poder encaminar-los millor? Massa feina? Pot ser, però no seríem pas el primer país que ho fes i, sincerament, crec que funciona prou bé on ho fan.
Mentre continuem mirant només el numeret del costat del nom, no avançarem.
