Clàssics

Fa dies que volia escriure al respecte, però no m'hi havia llençat. Volia dir alguna cosa que algú encara no hagués dit i crec que ja ho he trobat. Vull explicar a tothom perquè crec que és important estudiar llatí i grec a l'institut.

A mi no m'agradaven les mates. No és que se'm donessin malament, però no m'agradaven. Tampoc és que m'agradés especialment com feien les llengües, però m'agradava saber-ne més. El que més m'agradava era la història. Però vaig descobrir el llatí. Al Batxillerat no vaig poder fer grec, perquè no l'ofertaven, però sí llatí. I vaig descobrir una nova metodologia d'ensenyar una llengua. Vaig descobrir una nova manera de percebre el món. Gràcies al llatí, el mètode avançat d'aprenentatge de resolució de problemes em va poder ser ensenyat: anar desvetllant incògnites interrelacionades per mitjà d'un sistema probabilístic. Així, el meu cervell va poder crear noves connexions neuronals que em durien, en un futur, a poder prendre decisions d'una manera més ràpida i efectiva, a veure totes les parts d'un problema i, per tant, trobar-ne més d'hora les solucions. És cert que aquestes habilitats les vaig anar desenvolupant a la carrera de Filologia Clàssica, però un inici va néixer al Batxillerat.

Per altra banda, reconec la importància del grec en la meva vida. Ara que estic en un màster de neuropsicologia per arribar a ser neurolingüista, reconec molts termes en grec. Reconéixer no vol dir només saber etimològicament d'on vénen els termes actuals, sinó copsar absolutament tot el seu significat, què s'hi amaga i què evoca. Moltes paraules són compostos que remeten a filosofia clàssica (tant grega com llatina), cosa que em fa entendre-ho millor i, per què no admetre-ho, recordar-ho més fàcilment.

Vaja, en definitiva, per a mi, una persona a la qual no l'interessaven els problemes matemàtics, va ser bàsic estudiar llatí per a poder-me desenvolupar cognitivament. En definitiva, em va suposar poder aprendre a ser una persona més útil per a mi mateixa.