dimarts, 29 de gener del 2013

Bilingüisme

Últimament he hagut de llegir força articles sobre bilingüisme, a nivell lingüístic i neurolingüístic, així que revisem algunes veritats i mentides al respecte:

- Cal dominar ambdues llengües al mateix nivell per ser bilingüe?

FALS. Hi ha dos tipus de bilingüe: el no equilibrat, que és el més habitual (té un domini desigual d'ambdues llengües), o equilibrat (té un domini molt semblant dels dos idiomes).

- Té algun inconvenient ser bilingüe?

CERT. En els estudis sobre tasques de denominació s'ha constatat que els bilingües són mil·lèsimes de segon més lents que els monolingües a l'hora de respondre.

- Té algun avantatge ser bilingüe?

CERT. La majoria d'estudis de switching (canvis d'ordre en una mateixa tasca) diuen que la tasca es realitza millor en subjectes bilingües.

- Si aprenc dues llengües quan sóc un infant, això només em provoca dificultats d'aprenentatge?

FALS. Tot i que hi ha un període en què les criatures barregen les dues llengües sense saber adequar l'ús al context, les llengües tenen certes especificitats que fan que ens fixem en certs aspectes de la nostra realitat per tal de parlar-la correctament, cosa que fa que com més llengües dominem, tindrem un concepte de la realitat més ampli. És la teoria del pensar per parlar.

diumenge, 27 de gener del 2013

Distància

Tots ens movem per modes. Ara hi ha la moda de dir que les noves tecnologies són perjudicials. Alhora, però, hi ha la moda d'adquirir qualsevol producte tecnològic per anar a l'última. Estrany, si més no. O no heu sentit mai la típica persona que es queixa de "quan estic amb els meus amics, no paren de mirar el whatsapp i no em fan ni cas", però l'individu en qüestió ens porta un Iphone 5 que li ha costat un ronyó i part de l'altre.

Admeto que pot arribar a exasperar l'ús exagerat de les noves tecnologies i com proper pot arribar a ser aquest comportament amb una addicció plena (o, fins i tot, com s'hi acaba convertint). Però vull dir que jo sí que estic a favor dels xats, els telèfons intel·ligents i les noves tecnologies en general. Segurament ens manca cultura tecnològica per saber treure'n prou profit de forma saludable, tanmateix jo dec a internet (al mòbil o a l'ordinador) no sentir la distància de manera tan cruel en molts casos, conservar l'amistat (o augmentar-la) de persones que per a mi són ben importants, i mantenir el contacte freqüent amb qui no tinc possibilitat de tenir-ne de forma no virtual. A més, li dec un aspecte que ningú ha valorat: l'escriptura de correus electrònics, missatges de mòbil i en xats diversos ha fet que pugui explicar-me i dir per primera vegada coses que cara a cara em costen un horror. Després d'aquest primer pas, el contacte més humà, que en diuen, és molt més fàcil. Prou bé, no?

Així doncs, no tot són tòpics en aquest (i en qualsevol) món. Hi ha més veritats que persones, gairebé, i poques coses són bones o dolentes sense tenir en compte el bon o mal ús que en fem.

dilluns, 7 de gener del 2013

Plena

Ara ja ho puc dir: no entenc per què ens hem d'engreixar com porcs en una granja per Nadal. No, no i no! No estimaré més a la meva família pel fet que em donguin més menjar. De fet, farà que l'odiï, perquè no hi ha cosa que em tregui més de polleguera que el fet de fer-me menjar per sobre de la meva capacitat estomacal.

Què té de bo aixecar-se de la taula per córrer cap al lavabo o la cuina a buscar sals de fruites i digestius? Mai ho entendré. I parlar de menjar mentre estàs menjant i ja no tens més ganes de menjar. Menjar, menjar, menjar...

En fi, que espero que sigui una tradició que deixi de perpetuar-se. Com a mínim, així serà per part meva.