Els espanyols no són persones amb bon nivell d'idiomes, tradicionalment (ni catalans, bascos, asturians, valencians, aragonesos de la Franja o dels Pirineus i gallecs, per molt que siguin bilingües (o trilingües, en casos com la Val d'Aran). És el que té tenir una llengua tan majoritària, que llavors sembla que fa com mandra introduir de tal manera alguna altra per aprendre-la: ja sigui que es fa doblatge i no subtitulat a les pel·lícules i sèries, els llibres amb idioma original són una minoria a les llibreries... Però és que a França passa el mateix, i a Anglaterra, Estats Units, Austràlia, Xina...
Tanmateix, les crítiques fan que sigui impossible atrevir-se sense un nivellàs que hi acompanyi. Hi ha queixes per l'accent i per paraules i expressions dialectals quan es parla en castellà (l'andalús, el català...), hi ha riotes per l'accent quan es parla en anglès (el cas de Sergio Ramos, Ana Botella...), hi ha despreci quan es nota que no s'és natiu (a París, uns quants llocs d'Anglaterra...) i poques ganes d'intentar aprendre (a Xina, per exemple, però vaja, podríem dir qualsevol dels casos anteriors). Molt bé, no? Llavors, quan comencem a parlar una llengua? Quan es té accent neutre (que el neutre deu ser alguna cosa que no pas neutre, però vaja, això ja és per un altre dia) i gramàtica de natiu?
A més, tot això fa que la forma no ens faci veure el fons. En el cas d'ahir, de l'Ana Botella, amb el seu discurs en anglès, après de memòria afectadament i amb una pronunciació molt macarrònica, com diríem aquí. Sí, d'acord, ho admeto. Però era anglès i s'entenia perfectament. El problema no era aquest i, potser (només potser), ni tan sols que el president del govern espanyol no ho fes en anglès. El problema era el fons del discurs de la candidatura: festa, alegria i diversió. El millor antídot per acabar amb la crisi.
Però mentre ens continuem fixant en les imperfeccions superficials (que jo sàpiga, ningú ha dit res de l'accent japonès, que és poc menys que inintel·ligible per a nosaltres, tot i que gramaticalment impecable) i no en les profundes, continuarem donant pals de cec. I per no dir que a veure quin magnífic anglès (o segona, tercera, quarta llengua) té la gent que critica tan efusivament...
