No és la primera vegada que vaig a rehabilitació per culpa d'alguna part malmesa del meu cos. Tampoc és la primera vegada que comparteixo espai amb altres pacients (he fet rehabilitacions individuals, també) ni a la Seguretat Social (sant pagant o per mútua, també). M'abstindré de dir les diferències entre el tractament públic o privat, individual o grup, o públic de fa 13 anys amb el d'ara. Però sí que us explicaré què he trobat en comú, de positiu, al llarg del temps en els tractaments grupals (o individuals en llocs comuns): el bon ambient.
Arribar a una sala de rehabilitació (o les que jo he vist) és anar a un lloc on predomina el respecte, l'amabilitat, la solidaritat. Es demanen les coses "si us plau" i es donen les gràcies. S'aguanten les portes, es respecta l'ordre d'utilització dels aparells i es deixa l'espai necessari perquè tothom pugui fer l'exercici sense destorbar-se. Et cal ajuda per posar-te les bosses amb la parafina i després les tovalloles? Cap problema. A més, abans t'hauran dit si estava més calenta que normalment. Que has d'esperar-te per entrar al terapeuta ocupacional o simplement que faci efecte la calor? Petarem la xerradeta, per fer-nos companyia. Que no hi ha lloc? Una mà s'alçarà tan aviat com hagi acabat perquè puguis seguir endavant amb la teva recuperació.
Molt bé, tenim que els pacients són fantàstics, però... i els fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals? Un amor. Sincerament, jo, els que m'he anat trobant, són fantàstics. Vinguin com a suplents, portin anys, tinguin ganes de vacances, faci calor, fred... és igual: són amables, atents i respectuosos. Alguns són més xerraires, d'altres més divertits, d'altres van més per feina, però cap m'ha fet sentir mai un estorb. Hi ha dies dolents, dies que costen, dies que vols engegar a la gent més enllà d'on han vingut, però ells intenten que no se'ls noti i que el bon ambient comenci per ells.
Sembla estrany, però allí on sempre he recuperat la fe en la humanitat és dins d'una sala de rehabilitació.
Nota lingüística: si dic pacient i no usuari o derivats és perquè, com etimològicament diu el grec, estic passant per una experiència que el terapeuta no passa i jo hi poso de la meva part per ensortir-me'n.
(πάθος = páthos / πάθημα = páthēma (la e és llarga))
