Arribem amb l'Star, un dels catamarans de la flota del Nautilus, a davant de la Roca Foradada, prop de l'Estartit. Tothom xerra, s'aixeca, mira, agafa la càmera de fotos, es queixa del sol, de la calor... fins que arriba l'ombra. Amb l'ombra, el silenci humà. Amb el silenci de les persones, es pot sentir el so de les aus. Tots mirem amunt, embadalits amb l'espectacle. Fins que no torna el sol, no torna la xerrameca humana.
Som a sota, a la part de visió subaquàtica del catamarà. Primer no veiem res, només una blavor espectral. Poc a poc apareixen els primers peixos, nedant solitàriament. Cada vegada n'hi ha més. Tothom s'afanya a buscar-los tant amb la mirada, com amb el dit, com amb la càmera o el mòbil. Per com estava jo situada, veia més fàcilment el fons marí d'algues i peixos més petits. I m'he perdut, així, entre aquell bosc submarí, movent-se sincrònicament, sense sentir res més
Com m'agrada que la natura ens faci deixar de banda el xivarri que provoquem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada