Salta com si saludés a la càmara. És una de les poques persones que pot dir que ha estat a un lloc fora de la Terra. Que pot dir que ha caminat sobre aquesta superfície que té tant a veure amb nosaltres.
A tothom li fascina l'absència de gravetat, però a mi sempre m'ha inquietat saber el tacte de la superfície. Com més la miro, més em sembla que és un munt de cendres. Segurament, l'impacte del gran meteorit que va separar la Lluna de la Terra i la gran quantitat d'impactes que ha rebut des de llavors ha produït aquest polsim grisós. Però m'agrada més pensar que és fruit de les cendres de tot allò que vull ben lluny del nostre planeta, però que cal que vegi dia rere dia per tal de no oblidar-me'n. Hi ha referents que no cal perdre.
I tot perquè em continuen meravellant fotografies d'aquest tipus cada vegada que les veig...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada