Lògica

Quan era petita, cap allà a l'inici-mitjans dels noranta, van aparèixer tot un seguit de videojocs per a PC que permetien ser entrenador, jugador, manager i president d'un equip. A casa meva primer va entrar el PC Basket, però en breu vam donar pas al PC Fútbol (no tant per l'esport en sí, sinó pel joc, que oferia moltes més possibilitats). Però exactament... què era?

Per una banda hi havia l'àrea esportiva: elegies els jugadors que volies fitxar al teu equip, les alineacions i la tàctica. Havies de tenir en compte la seva mitja d'inici (quan no hi havies jugat mai), si sortia d'una lesió, si havia millorat el seu rendiment amb el temps... I si no et refiaves de com eres com a entrenador, sempre podies jugar els partits (en les primeres versions, era la manera més senzilla de guanyar tots els partits. En les següents, la cosa ja era una xic més complicada...).

Elecció d'alineació del teu equip

Elecció de la tàctica
i els moviments dels jugadors

Per l'altra, tenies tota la gestió del club: des de la publicitat i les primes a les obres de millora a l'estadi i el preu de les entrades. 

Publicitat, primes,
preu de les entrades...

Obres de remodelació de l'estadi

Com veieu... tot!

El cas és que la meva consciència de gestió era pèssima (ni que tingués 10 anys...). Jo creia que si posava les entrades molt cares i la publicitat també, tindria el màxim d'ingressos. Però veia que el meu germà funcionava d'una altra manera (ni que fos el germà gran...): depenent del partit, canviava els preus, però mai a preus excessius, fent que sempre es contractés el 100% de la publicitat de l'estadi i es tendís a aquesta xifra en el nombre de localitats venudes. Tampoc tenia a tots els cracks mundials que volgués. Sempre comptava amb bons equips, però no plagat d'estrelles (de fet, tenia una tendència que mai entendré a començar amb el Betis B, per fer-lo pujar a Primera (al joc es podia) i, d'allí, acabar líder destacat). D'aquesta manera tan simple em vaig començar a adonar que la solució ràpida i fàcil no havia de ser sempre la millor.

Passats uns anys, ja amb dos dits de front i sabent com funciona el món, crec que els equips de futbol (podria extrapolar-ho a altres esferes) necessiten jugar al PC Fútbol: entendrien que no cal omplir l'equip d'estrelles per aconseguir els objectius, que no cal hipotecar-se per tenir èxit, que tenir un estadi mig buit no afavoreix al club i que posar-ho tot el més car possible no és sinònim d'obtenir els guanys més grans possibles. Qüestió de lògica, que sembla que manca a més d'un.

I anant un xic més enllà... Per quan un futbol sense deutes? Per quan un futbol que no viu d'esquena a la realitat? Que comenci ara mateix i amb tots els equips, sense excepció. Només cal trobar la manera, però que cal canviar-ho ja.