Menyspreu

Dani Alves ha donat la volta al món fent que un gest racista com pocs (tirar un plàtan a un jugador negre) sigui ridiculitzat (va agafar el plàtan del terra, el va pelar i se'n va menjar un tros). Neymar Jr., seguint el partit amb el mòbil al costat, va trigar ben poc en iniciar una campanya d'oda a la menja de plàtans que ha fet fortuna arreu. Mentrestant, a la NBA, el propietari d'una de les franquícies que juga els playoffs, Los Angeles Clippers, li deia a la seva parella que anés al llit amb tots els homes negres que volgués, però que no els portés al camp. La reacció dels jugadors de l'equip (que té un bon grapat de jugadors negres) no es va fer esperar: després d'amenaçar en no jugar, van decidir fer la roda d'escalfament amb la samarreta del revés i llençant a terra les dessuadores amb el nom complet de l'equip. I el comissionat de la NBA tampoc ha defraudat: expulsat de per vida de la NBA i la màxima multa (2'5 milions de dòlars). 

Ja era hora que el "no al racisme" fos una cosa global i amb fets. Tot i això, encara vaig veure molts comentaris a la notícia de l'Alves on directa o indirectament se li deia "mono". I reien. Deuen ser els mateixos que des de temps immemorials han cridat "uh-uh", imitant un mico, quan un jugador de l'equip rival negre o mulat tocava la pilota. Potser ara ja són menys els que ho fan (per sort!). Tanmateix, segur que són ells i tants d'altres els qui comencen amb un "puta" + el nom de l'equip rival per referir-s'hi. O "puta/puto" + país/nació per referir-s'hi. O "hijo de puta" + nom o nacionalitat del jugador per referir-s'hi. O aneu pensant en crits ofensius a les parelles dels jugadors, als fills... Fins i tot, escarni a jugadors i aficionats morts. Tot s'hi val. I en això, per desgràcia, no s'és tan contundent.

Els jugadors, per molt que siguin professionals i guanyin un dineral, no han d'aguantar-ho tot. Ni per raça, condició sexual, nacionalitat, llengua parlada, parentiu... per cap motiu! Ni ells ni els aficionats, que, a sobre no cobren, s'han de sentir de tot. I, altra vegada per desgràcia, cap afició se'n salva.

Quan creixerem i deixarem de creure que part de l'esport professional és insultar i menysprear al rival per treure l'adrenalina de la nostra vida diària? Quan deixarem de menysprear com a hobby?