Mal

Fa unes hores ha mort en Tito Vilanova d'un maleït càncer. En saber la notícia, tot s'ha tornat més trist. Era una d'aquelles persones que sense conèixer personalment, la percebies propera, humana, entranyable. Tal com va passar amb la Tatiana Sisquella fa uns mesos. La mateixa tristesa. Ells, joves, han mort massa aviat. 

Joves també són els qui anònimanent lluiten contra la mateixa malaltia als hospitals, tal com van fer ells. I tal com ells, malauradament, alguns també perden la partida. Ells no crec que sàpiguen que deixen petja. Sembla impossible que una vegada deixes de banda els tests, la simptomatologia i els diagnòstics, et quedis amb la persona. I sí, t'entristeix saber que no han pogut superar la malaltia, que ja no hi són.

Fa mal que li passi a algú que coneixes, encara que sigui de manera indirecta. I fa més mal pensar que si t'ha dolgut en la distància, no et podries ni imaginar com seria en la proximitat.